Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 15 d'agost de 2005

EL POT PETIT

¿Com definir el provincianisme? Com la incapacitat (o el rebuig) de considerar la cultura pròpia dins el gran context. Hi ha dues menes de provincianisme: el de les grans nacions i el de les petites. Per a les grans nacions la seva literatura els sembla prou rica per interessar-se en el que escriuen en altre llocs.

Les petites nacions són reticents al gran context per raons justament inverses: tenen en alta estima la cultura mundial, però els sembla una cosa estrany, un cel damunt del seu cap, llunyà, inaccessible, una realitat ideal amb la qual la seva literatura nacional té poc a veure.

La petita nació ha inculcat al seu escriptor la convicció que la seva literatura només li pertany a ella. Clavar la mirada més enllà de la frontera de la pàtria, unir-se als seus col·legues en el territori supranacional de l’art, és considerat pretensiós, despectiu envers els seus. I com que les petites nacions travessen situacions en què està en joc la superviviència, els és fàcil de presentar la seva actitut com a moralment justificada.

Milan Kundera. El teló, assaig en set parts.



  1. Provincianisme: suplement Babelia d’El Pais, comprat un dissabte d’agost en un quiosc dels Països Catalans, recomanacions de lectures de l’agost, grans novel·les del XIX i del XX: els canònics de la literatura francesa, anglesa, russa… i un apartat específic per a les grans novel·les "locals", en "español por supuesto". Ni una línia, ni una, sobre qui va introduir la novel·la realista a la península, Narcís Oller, lloat per Zola i traduït en el seu dia a tot Europa, ni sobre les grans novel·les del modernisme, Víctor Català i altres. L’Espanya plural.

    Kundera diu a El Teló que sí Kafka hagués escrit en txec i no en alemany hauria estat un escriptor marginal i desconegut, sense cap influència al segle XX. El pot petit. El mateix Kundera, si no hagués marxat a França ni hagués estat apadrinat per la intel·lectualitat d’aquell país, difícilment hagués pogut vendre per tot Europa  un assaig com El Teló, traduït a tantes i tantes llengües. El pot gran.

    Deixem de ser provincians i de mirar-nos el mèlic, és clar. Però si els altres provincians no afluixen, potser que busquem la nostra pròpia manera de ser universals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Han dit altres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent