Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 11 d'agost de 2005

EL NÉT DEL SABATER

Un dels grans espectacles que enguany tampoc s’ha programat ni al Grec ni a cap altre festival -que jo sàpiga- és el que diàriament ofereix el meu amic O. netejant peix a la seva parada del mercat de Les Corts. A Barcelona.

Molts dissabtes al matí que estic desenfeinat m’hi arribo. Aquell dia atèn la parada tot sol. Mentre neteja una cua de rap o esmoca una sèpia traient-li l’os de dins i la tinta, la fem petar. Em subjuga la seva destresa. Com fa anar aquells ganivetots.

Deu fer molts anys que conec l’O. Tots dos estiuejàvem a Prades (Baix Camp) Vivíem davant per davant. Féiem taquigols i anàvem amb bicicleta. Compartíem les incerteses adolescents asseguts en un pedrís que ara ja no existeix. Hi van posar una sucursal de La Caixa.

L’O. sempre ha estat una persona amb iniciativa. A vegades amb idees una mica de bombero. Sempre recordaré un matí, després que haguessin desembrassat la casa de Prades per traslladar-se a un pis més espaiós, com em va enredar per anar a l’abocador municipal.

L’avi de l’O. era sabater. A les golfes van trobar-hi un sac ple de formes de sabates. No cal dir que la saca va anar a parar a la brossa per desesperació i gran trasbals de la seva àvia, segons l’O. La missió estava cantada. Vam agafar les bicicletes i vam enfilar la carretera de Capafonts.

En arribar al primer revolt, just a l’alçada de la font del Cap del Pla, vam seguir pel camí de Siurana fins arribar a l’abocador. Avui en dia a Prades la brossa la recullen camions especialitzats, com a les ciutats, però llavors era recollida pel mateix agutzil amb un remolc de tractor. Un decret va prohibir de llençar-la pel balcó.

Havíem fet algunes incursions a l’abocador. A vegades hi trobàvem revistes pornogràfiques. Com que feia poc que havien recollit la brossa, el sac era a peu pla. No va caler baixar pels munts de merda que s’hi acaramullaven.

Amb penes i treballs i deixant formes de sabates per tot el camí de tornada, vam tornar al poble. L’O. va anar directament a casa amb les restes del tresor reconquerit. Jo anava al seu costat. No cal dir que la seva àvia d’aquella feta, va decretar l’abolició dels crusants farcits de nocilla fins a nou avís prèvia dutxa desinfectadora desratitzadora i no se quantes coses més començades amb des.

Sempre riem d’aquella i d’altres gestes fins a l’hora de dinar. Esperem que arribi la N. amb els bessons. M’hi quedo el just per saludar-la abans que comenci entre els xiquets una batalla de gel.

P.D. Per cert, darrerament ha muntat un negoci per vendre jocs d’ordinador directament dels Estats Units. Em tornaria a fer anar a l’abocador si no en fes propaganda.



Respon a Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent