Els dies i les dones

David Figueres

EL MEU 2009

No sóc procliu a fer resums. Sempre he anat per cursos. Per mi, per tant, tota la moguda sempre comença al setembre: amb el final de la calor, amb el final dels dies llargs. Però mira, encara que sigui per fer una mica de repàs i adonar-te que has fet i han passat més coses que les que et pensaves, doncs aquí teniu el meu 2009, per qui li pugui interessar.

Vam començar coronats amb ceptre i tron, encara de seguida vam baixar a la terra per començar a etzibar contra qui tocava. Vam deixar que els amics ens fessin riure amb talent, perquè no ho sabíem que ens tocaria indignar-nos i tornar a emprenyar-nos.

I vam homenatjar, també, els mestres que faltaven i vam quedar eixuts de tant plorar. També vam començar a acaronar un somni i no permetre que alguns dormissin plàcidament. I ens vam veure les cares amb qui llençàvem versos a la xarxa i vam deixar-nos llegir un conte amb veu de per sempre i donàrem la nostra als qui viuen refugiats en ciutats llunyanes; i encara en vam dir més de versos i d’amor. La Xesca, mentrestant, s’envolava per sempre.

I va venir la Monstant i els seus ulls blavíssims i li vam començar a mostrar aniversaris tristos i solidaritats amb els qui no poden moure’s. També que hi havia amics que feien realitat els seus somnis.

Ens deixaren els grans i em posaren música a un grapat de poemes i sonaren també tonades desgraciadament conegudes i queien herois de veritat i fèiem les coses que calia fer a dins el cor i tornàvem a lamentar pèrdues.

Escrivíem contes, però. I ens retrobàvem amics de temps i la gent d’Arenys deia que Sí i feia cinc anys que us emprenyava amb dies i dones i posàvem primeres pedres i anàvem a viure a un altre indret i escoltàvem Ferrater. Els Senyors de Barcelona queien fins baix però nosaltres continuàvem llogant la nostra veu per molt que alguns xerressin sempre de la mateixa manera.

Dèiem més poemes i fèiem amics al Penedès. Ens banyàvem de Vinyoli i d’esperançadors reptes futurs i engegàvem el motor de la nostra llibertat i n’apreníem de les poetes i felicitàvem el Nadal d’una manera diferent.

Res, però, no seria, sense les vostres visites i els vostres comentaris. Molt bon 2010!



Respon a Imma Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent