EL DARRER VOL
Una munió de blocaires ocupa la pista de l’aeroport per acomidar-se. Fa molts anys, i en blanc i negre, una parella es deia adéu en circumstàncies similars. Ella, ara també, es resisteix a agafar l’avió. Tres anys sobrevolant el Raval donen per molt. Tres anys de teclejar bocins de quotidianitat.
Aquella vegada, l’home del barret i la gavardina, va dir a la dona que estimava que si aquell avió s’enlairava i ella no hi anava a dins, algun dia se’n penediria: potser no avui, ni demà; però aviat, molt aviat, tot serien plors.
Ella, en aquest moment, també dubta. Una retirada a temps sempre és una bona retirada. Això no li ho diu l’home de la gavardina, li ho diem nosaltres. L’altra dona, aquella vegada, va ser més melodramàtica: "¿Però què passarà amb nosaltres, Rick?".
L’home de la gavardina, amb el mateix posat inexpressiu de sempre, li digué, agafant-la per les espatlles i mentint tan bé com podia que sempre els quedaria París. A nosaltres no ens en cal dir cap de mentida: sempre, sempre ens quedarà "L’aeroplà del Raval".
Bona viatge, Tina!
Moltes gràcies pel post, David!
Ens llegim!
L’aeroplà de la Tina, tan autèntic com una mirada d’infant, tan eficaç i eloqüent, com un infant que ha crescut sense concessions. La trobarem en altres viatges i mirades