Els dies i les dones

David Figueres

EL BLOC DEL JOSEP

Aprofitant que he de fer uns encàrrecs al centre, m’aturo a fer un cafè a l’Ateneu. Fa bo. Me’l prenc al jardí. Se m’acosta un noi. Em pregunta si es pot asseure a la meva taula. Em diverteix que em tracti de vostè. El noi em diu que hi ve sovint a l’Ateneu, que li agrada llegir i que es passa hores i hores a la biblioteca de la casa. També freqüenta les tertúlies, sobretot la del Quim Borralleras. Em diu que no li sóc desconegut del tot i que potser m’hi ha vist allí. Jo li dic que no el conec pas aquest senyor.

El Josep és de l’Empordà -“del petit, però”-puntua amb un somriure sorneguer i ampli. És tot ell un belluguet. Va vestit d’una manera un pèl antiquada. És molt jove: vint-i-un anys acabats de fer. Això de l’estudi de les lleis, li va venir obligat per son pare. Ell, però, el que li agrada de veritat és escriure. Em diu que llegeix tot el que li cau a les mans, però que aquí no es poden trobar bons llibres. Li han parlat d’un tal Montaigne i em pregunta què en penso. Li dic que per mi és una mica farragós, però que no li farà cap mal llegir-lo. Em parla de molts altres autors.

Llavors parlem dels blocs. Li dic que jo en porto un. En dir-li el títol, em diu que em llegeix. Tot ell és una bateria de preguntes. Es veu que tenia pensat d’obrir-ne un, però que això dels ordinadors li fa una mica de basarda. El Josep no para quiet. Sembla que tingui una molla al cul. Galtaplè, baixet, se’t tira al damunt tot preguntes com una fera damunt la seva presa. Si et nota cohibit, recula i t’ofereix un somriure taujà, obert, senzill.

No creu que s’hi estigui massa per Barcelona. La troba una baluerna esfereïdora, horrorosa. Com la Universitat, on els catedràtics semblen sortits de la pitjor literatura gòtica. Li agradaria veure món, viatjar. Anar d’aquí cap allà. Me’l crec perquè no para quiet. Ara m’exposa la seva teoria sobre la literatura. “La persiana és verda. Això és una frase intel·ligible. Això hauria de ser la literatura, m’entèn?”. Al cap d’un quart d’hora de xerrera, em diu que ha de marxar. Encaixem prometent-nos de tornar a veure’ns.

Avui, he rebut un mail del Josep. Em diu que ha tornat a Palafrugell perquè la Universitat està en vaga per això del pla de Bolonya, encara que a son pare, li ha dit que l’havien tancat per culpa d’una passa de grip. Ja la sap llarga, ja. Em diu que des de fa un parell de dies que ha obert el seu bloc. Em pregunta el meu parer. Us afegeixo aquí l’enllaç per si ho voleu comprovar per vosaltres mateixos. No escriu malament el Josep. Té fusta. Pot ser que fins i tot, si s’ho proposa, arribi a ser un escriptor important.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Negre sobre blanc per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent