Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 7 de maig de 2007

DUET

"Al llarg de dies i setmanes un es trenca inútilment el cap, i no sabria, si li ho preguntessin, si es continua escrivint per costum, o per afany de prestigi, o perquè no s’ha après altra cosa, o per sorpresa davant de la vida, per amor a la veritat, per desesperació o indignació, així com tampoc un no seria capaç de dir si mitjançant l’escriptura un es torna més intel·ligent o més foll. Tal vegada cadascun de nosaltres perd la perspectiva en la mesura en què continua construint la pròpia obra, i potser per aquest motiu tendim a confondre la complexitat creixent de les nostres construccions espirituals amb un pas endavant en el coneixement, mentre que, al mateix temps, ja intuïm que mai no podrem comprendre els imprevistos que certament determinen la nostra carrera." (W. G. Sebald. Les anelles de Saturn).

"Abans de parlar, haver vist, realment vist; haver viscut, intensament viscut, en plenitud de gràcia i de risc; haver sentit, apassionadament sentit, no sé si en el cap o en el cor, però en aquell moll profund de nosaltres mateixos on passat, present i futur componen llurs figures en una sola actualitat de destí, la consciència de la qual tendeix contínuament a sortir de la seva penombra per prendre signe i forma en paraules. Que això es realitzi plenament, que hi hagi acord perfecte entre el sentit de l’ésser i el de la Terra, entre l’impuls de l’individu i el de la tradició, entre la matèria del mot i la del contingut, és l’acte més pur de al més pura poesia." (Carles Riba)

Del llibre d’Àlex Susanna, Quadern dels marges



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Han dit altres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent