Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 21 d'agost de 2007

DUES VIDES

La dona que està trista i no sap perquè, després d’haver fer l’amor, plora unes llàgrimes massa fràgils com per no creure’ns-les. La llum, d’aram, l’embolcalla, l’acull sense fer soroll, per fer-ne un retrat de la bellesa. La intangible, la impalpable, la que només es percep asseguts en una butaca i abduïts per una foscor senzilla.

La còpia no està en gaire bon estat, hi ha tot de bèsties allargassades que llepen el metratge, amb tot, la història llisca igualment. La dualitat entre aquesta Veronique que parla en polac i que ja ho sap, abans de morir, que moltes dones de la seva família han mort joves, boniques, de manera sobtada, i l’altra Veronique, la de París, la que segueix un marionetista fins a la gare Saint-Lazare per deixar-se dir que se l’estima.

Al cinemes Méliès han cregut oportú tornar-nos a fer-nos aquest regal. Kieslowsky, molt abans de la seva famosa trilogia, ja en ho deia tot, en aquesta La doble vida de Verònica, afaiçonada damunt l’Irène Jacob. Enguany, al darrer festival de Locarno, també va poder-se veure. Ara a Barcelona, també podem gaudir, fins divendres, de totes dues Veroniques, d’aquestes dues vides.



Respon a anna Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sunset Bulevard per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent