Els dies i les dones

La noia amb accent sud-americà em truca a la tarda. Em pregunta si he fet la compra d’un llibre per internet. Contesto que sí. Vol verificar les dades amb què m’he inscrit com a usuari del servei, n’hi ha alguna que li sembla incorrecta. Ja sé per on poden anar els trets, però no dic res.

Comença a llegir-me el meu nom, els cognoms i el telèfon. Tot perfecte. La direcció postal també està bé, la meva edat, el meu estat civil i el meu document d’identitat. Quan arribem a la població la noia titubeja. No sap per on atacar-me. "¿Usted…. usted vive en Barcelona, verdad?" jo contesto afirmativament. "Es que el país que ha puesto a continuación me parece que es incorrecto. ¿Quiere usted que lo rectifiquemos?"

Fa temps que alhora d’inscriure’m en aquest tipus de serveis, al no trobar al desplegable corresponent el meu país, prefereixo posar-ne qualsevol altre. Així, Barcelona, pot ser a Guatemala, Nova Zelanda o als Emirats Àrabs. Fins ara no havia tingut mai cap problema.  Jo li pregunto si això si afectarà l’enviament del llibre. "Para nada, caballero" llavors li dic que m’està bé el què hi posa.

Espero que la noia, com a bona tele-operadora, doni per acabada la trucada agraint-me l’atenció, però no ho fa. Hi ha un llarg silenci. "Esto, señor Figueres…". Un altre silenci. "…però usted lo tiene claro que Barcelona no està en Bosnia-Herzegovina, verdad?"