Els dies i les dones

David Figueres

DRUKARKA

Fa uns dies vaig comprar-me una impressora nova. Un paper encallat mentre estava fent una impressió que em corria pressa i el posterior estirament d’aquest paper sense cap mena de precaució, va enviar a Can Pistraus la vella en un esclat de petits caragols i engranatges i més caragols i més engranatges per tot arreu i el conseqüent enviament a l’atur als milions de diminuts senyors que dins la màquina, s’encarregaven de fer-ho anar, tot plegat.

Vaig aprofitar, i com que encara no tenia escàner, la nova màquina que em vaig firar fa uns dies, té l’escàner incorporat (com és natural, ja tinc penjada al suro sengles impressions: del meu rostre i de la meva mà; he aturat aquí la febre impressora del meu cos) cosa que em permetrà tot un ampli ventall de possibilitats.

Per tal de dir al món que havia adquirit una nova impressora, se’m demanava un seguit de dades on-line. Vaig anar apuntant el meu nom, la meva adreça -la postal i l’electrònica- i com sempre, arribem a la pregunta del milió, aquella pregunta que m’imagino que a molts fa pujar la mosca al nas, no pas perquè no sapiguem què contestar, sinó perquè l’opció que nosaltres voldríem, no existeix.

Doncs sí, parpellejant a la pantalla, hi sortia en blanc: “País?”. Ja fa uns anys que vaig deixar de pertànyer a un país el qual no m’ha semblat mai que fos el meu. Com que compro bastant per internet, la meva adreça de Barcelona, pot tenir com a país de destinació: Bòsnia, Tailàndia o Andorra; encara que per motius obvis, la meva nacionalitat adoptiva més comuna és la polaca. Doncs ho vaig fer així.

Ara tot just, una setmana després, m’ha arribat la primera news letterde la casa on vaig comprar la impressora. Cal que digui en quina llengua m’ha arribat? Doncs sí, en la meva llengua materna: el polac! No em queixo pas. Crec que és bonic eixamplar horitzons culturals. Apropar-se a noves llengües que en unes altres circumstàncies no tindrien cap interés.

Gràcies a això, el meu vocabulari polac ha crescut molt: per exemple, he après que impressora en polac és “drukarka”, que paper es diu “rola” i que “truz” vol dir tinta. També he après que “instrukcja obslugi” és manual d’instruccions i que “Drogi klience” vol dir estimat client.

També he descocobert que el títol d’aquest humil bloc vindria a ser alguna cosa semblant a “dzién kobiet” i que “Dzi?kuj? za przeczytanie mnie”, significa “gràcies per llegir-me”.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent