Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 27 d'agost de 2007

DROGUETA

Divendres passat havia de ser a Sóller. El jurat del premi Joan Marquès Arbona de narrativa curta, que instituïa l’ajuntament d’aquesta localitat illenca, va premiar-me un conte que hi havia presentat. Malauradament m’ho van comunicar amb massa poc temps i em va ser impossible assistir-hi. Viatjar a Mallorca en ple agost suposa una odissea que la gent de Sóller va entendre perfectament.

En comptes d’això, vaig baixar a Prades. Eren fires. Tot i perdre’m part del pregó, vaig poder assistir a l’acte de lliurament del premi literari que l’ajuntament també hi convoca. El guanyador d’enguany, en la modalitat de narrativa, va ser en Jaume Calatayud, un gat vell dels premis literaris. Es veu que n’ha guanyat un fotimer. Me’l presentaren i resulta que l’any passat, ell havia guanyat el Joan Marquès Arbona. La férem petar una estona.

En Jaume s’hi dedica gairebé exclusivament a això de presentar-se a premis literaris, tan en castellà com en català i la veritat és que no l’hi va gens malament. Compagina aquesta "feina" amb els bolos que fa amb un company seu recitant poesia, també en castellà i en català. Jo no l’he escoltat però em consta que ho fan prou bé.

Sé del cert que existeixen aquests mercenaris que es dediquen a escriure compulsivament a la recerca del premi. Tot plegat no em fa fred ni calor. No diré allò de "els diners a mi no m’interessen", perquè no és veritat: et presentes per guanyar; hi deixes molt en els contes, en els poemes i hom que s’ha proposat dedicar-se a això d’escriure, ha de fer bullir l’olla com sigui, però per exemple, fer literatura en castellà per diners o de gratis, això em costaria molt.

No parlo del periodisme, això és una altra cosa, però la meva llengua és molt més que una eina. És un llegat que se m’ha donat per partida doble: per una banda, la parla dels meus avantpassats i per una altra, la tradició de la meva literatura. Ambdós espais conformem la trena del teu fer, del teu llenguatge, d’allò que ets com a escriptor tamisat per la teva experiència vital i la capacitat de fer-ne una experiència estètica de tot plegat.

El debat no és nou, però no ho sé, jo prefereixo tenir una feina que em permeti pagar el lloguer, el menjar i algun vici escadusser, que no pas embrancar-me en ser una botifarreria de contes de totes mides i colors. Escriure per a mi és una altra cosa. El què, ni ho sé. De fet suposo que escrius per descobrir perquè escrius sabent que s’hi ho arribessis a descobrir mai, deixaries de fer-ho a l’instant.

A mi m’agrada tenir obert aquest bloc que de moment, tot i no fer gran la butxaca, és com anar al cafè i xerrar amb un i amb l’altre; com anar a l’hort i arrencar una mala herba aquí i allà. Cremar-te una mica les celles perquè sí, perquè vull, perquè en el fons és una drogueta que ens fa estar vius, contents, eixorivits més no poder. 



  1. No sabia que em coneguessis tan bé, David. Però els teus comentaris em semblen molt encertats pel que es refereix a mi. Només t’equivoques quan dius que em dedico gairebé exclusivament a presentar-me a premis literaris; m’agradaria fer-ho, però no podria posar cada dia el plat a taula. La realitat és que entre això dels premis i fer recitals de poesia ocupo només, a tot estirar, una tercera part de la meva activitat laboral.

    Però sí que sóc un mercenari –encara que una mica llepafils, perquè només faig feines que m’agrada fer–, i acostumo a escriure un parell o tres de relats al mes, la qual cosa segurament em converteix en el que anomenes una botifarreria de contes, una metàfora que trobo força simpàtica, potser perquè m’agraden molt les botifarres i perquè tinc molt bona relació amb l’amo de la xarcuteria on compro aquest deliciós producte, un paio que, a més de ser un autèntic artista de la cansaladeria, és molt trempat.

     

    Endavant amb el blog, David. I sort en els premis.

     

    Jaume Calatayud

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ofici de tenebres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent