DONEM, TENIM, SOM
N’he conegut moltes de persones que han hagut de patir presó senzillament perquè pensaven, perquè escrivien, diferent del que tocava. Se’ls havia torturat, ultratjat, perseguit. Alguns encara es moren de fàstic dins una cela esperant que els se’ls digui de què se’ls acusa. Altres viuen lluny de la seva terra sabent que és molt possible que, si tornen, el seu domicili definitiu sigui una làpida o un nínxol. Altres senzillament, no han tingut ni el dret d’estar privats de la llibertat més elemental perquè se’ls ha engegat un tret o un grapat de trets i han mort a les portes de casa seva.
M’agradaria que aquestes paraules fossin el principi d’un conte o d’una novel·a. Però no és així. Puc posar cara i ulls i nas i orelles a tots els exemples que dono. No parlo ni de personatges ni de casos, sinó de persones. D’humans. He escoltat els seus relats des la presó. He seguit les geografies que probablement ells ja no podran trepitjar mai més. He plorat rabiós l’assassinat ignominiós.
Per això avui, Dia dels Drets Humans, convidat per la Federació Catalana d’Organitzacións No Governamentals pels Drets Humans, seré a l’FNAC de Plaça Catalunya, a les 18:00 h., afegint-me a la celebració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, per recordar a assassins i torturadors, que Donem, Tenim i Som veu pels qui ens han llegat la seva dissort i ens han demanat que no callem.