Els dies i les dones

David Figueres

DISSIDÈNCIES

En el darrer apunt que Ilyas Shurpayev va escriure al seu bloc, l’encapçalava dient: “Ara sóc un dissident”. Quan ho va escriure, encara no eren els quatre de la tarda. No sabem si ho teclejà a casa seva, un apartament del nord-est de Moscou, o des d’un altre ordinador. No feia gaire, el seu nom havia sortit en una llista negra de periodistes a Kavkazcenter. Treballava al Canal 1 de la Televisió pública russa. Era del Daguestan. El proper més de juliol hauria fet 33 anys.

Probablement, poc s’ho pensava Shurpayev que aquesta dissidència no duraria gaire. Algú va trucar a casa seva el dia 21. El van estrangular amb un cinturó. També li van clavar unes quantes ganivetades. Després van calar foc a l’apartament per esborrar les possibles proves. No era un periodista que es dediqués a la investigació. No li van deixar temps de patir la dissidència. El van assassinar, abans.

El que van fer amb Gadzi Abashilova Majachkalá, capital del Daguestan, va ser menys subtil. Abashilov estava davant una botiga quan des d’un cotxe li van engegar uns quants trets. Tenia 58 anys i era director de la Companyia Estatal de Televisió del Daguestán. Tampoc a ell el van deixar ser un dissident.

Des de la desmembració de la URSS ja són 256 els periodistes morts. No hi ha cap raó per dir que el llistat de noms no augmenti. Mentre occident fa la vista llarga a aquest tipus de crims, a Rússia qui no interessa que informi, no informa. Les morts es van donar, es donen i es donaran. Cal dir-ho. Cal cridar-ho. Protestar, indignar-se, denunciar-ho, encara que, com deia Pedrolo, no serveixi de res.



  1. Cada mort és un horror, i a més de la pena, pèrdua, pèrdues; dona aire al terror.
    Hem de defensar els periodistes,
    sinó segur que estem a mans d’assassins, ja ho veiem, de més o menys subtils, cosa que aquí no fa cap importància; assassins.

    Gràcies per dur aquí la notícia, és horrible, però cal conèixer-la.

Respon a T Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Anna Politkòvskaia: ni oblit ni silenci per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent