El ball de mails. El dinar que algú va pensar que era un sopar, aquest diumenge que algú altre pensava que era l’anterior i encara, un notícia per desvelar, la protagonista de la qual, es pensa que en sabem més coses de les que veritablement en sabem…
Retrobar-nos al voltant d’una taula per menjar allò que aquesta mateixa tarda començaré a engegar. Arraconada aquella urgència dels glops de nit empassats de qualsevol manera, veure’ns a plena llum, deixar abaltir la tarda i riure tant com es pugui.
El divendres després de les actuacions de C’S vam començar una petita campanya perquè aquest 11 de setembre les nostres cases virtuals ( blogs) també celebrin els 100 anys de l’Estelada. Aquí la teniu per si us hi voleu adherir. http://www.marroca.blogspot.com