LA COVA A LA MUNTANYA
Jo estava enamorat
dels ossos dels seus ossos
del crani del seu crani
per a fer-li l’amor
-
res més
-
ni menys
que fer-nos eh l’amor
no sé si hagués bastat
la vida que ens quedava
-
però ella ja sabia
que jo sóc l’esquelet
del seu bell esquelet.
Enric Casasses, D’equivocar-se així