Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 29 d'abril de 2008

DEIXEU EL FRANKI EN LLIBERTAT!

La darrera idea repressora de l’Estat Espanyol per tenir-nos a ratlla, dins de la nostra reserva índia, sense cridar massa, sense deixar-nos-en sortir, perquè diuen, que això amenaça la seva sacrosanta Unitat, s’ha cobrat una nova víctima. En un altre estat d’ànim, podria dir que em fa vergonya, fàstic. Però a aquestes alçades, havent-ne vist unes quantes, res no ja no m’estranya quan es tracta d’un Estat que li és tan fàcil de tornar a la grisor dels moments històrics passats i actuar com si tot estigués, encara, en les mans tremoloses d’un General dictador que signa penes de mort amb el cafè.

Sempre m’ha fascinat la capacitat que té l’Estat espanyol per capgirar o interpretar o poseu-hi el verb que més us plagui, un escrit, l’articulat constitucional, i fer-ne, no el substrat necessari per desenvolupar tot de lleis orgàniques que permetessin un desplegament original, imaginari, de preceptes, per posar un exemple, com són la plurinacionalitat o aquella prestesa obligaterietat per vetllar per les cultures que formen això de l’Espanya. Quantes bufetades més ens han de donar per entendre que allò de la regeneració d’Espanya des de Catalunya, forma part del passat?

No, el manual del bon repressor, diu que de tant en tant, a algú, se li escalfarà l’escrot i es dedicarà a perseguir amb tot el pes de la llei, aquelles conductes que representin una amenaça per tot allò estalbert, vegi’s, una idea d’Espanya casposa, retrògrada, incapaç de desprendre’s d’aquests elements simbòlics que la signifiquen per vergonya de tants. El funcionament és tant rudimentari que fa llàstima i tot.

Empresonar un xiquet a la Model per cremar un tros de roba, per més bandera que sigui -i que consti que hi estic en contra de cremar res– és una mesura desaforada i totalment fora de lloc. Desconec, Franki, si llegiràs aquests papers, sigui com sigui, des d’aquí fora, no callarem, no ens guardarem les paraules per a nosaltres. Direm, cridarem, que no pot ser que s’empresoni a la gent per cremar banderes, per no deixar-se domesticar per algú que no respecta el que som. No, fins que no siguis fora, en aquest bloc, no es callarà.



  1. Ahir al TN vespre de TV3 la notícia no era que havien posat el Franki a la presó sinó que un grup de vàndals havia intentat entrar a la seu del PSC per protestar per l’empresonament. Van convertir la conseqüència del fet en la notícia…

  2. Cremar una bandera és un acte d’expressió politica que hauria d’estar amparat pel dret a la llibertat d’expressió, de la mateixa forma que aquests dret ampara publicar un article defensant la desintegració d’Espanya.
    Potser els espanyols es pensen que als catalans els agradaria que s’enpresonés algú que cremés una senyera o una estelada.
    Llibertat pel Franki. Ja no estem al segle 20.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de No passaran! per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent