Els dies i les dones

David Figueres

DE VERSOS I XARXES

Dissabte vaig ser a Vilafranca. El Santi i la Violant van organitzar la primera trobada de poetes que, a més de manegar versos, també maneguem blocs. Sempre és agradable retrobar cares que, de trobada en trobada blocaire, comencen a formar part de la fesomia d’aquesta catosfera literària.

Un altre fet ben curiós aquest de cop i volta adonar-te que rere cada bloc, hi ha una persona i el què és més curiós, una cara. El fet blocaire condiciona que les relacions siguin textuals, llegidores i escrivístiques i que poques vegades puguis fer-te una idea exacte i precisa de qui s’amaga rere cada adreça. Rere cada comentari.

Però és clar, sota cada bloc, hi ha una personeta escrivint. I a vegades, per molt inversemblant que sembli, ens n’oblidem.

És per això que trobar-te cara a cara amb aquestes persones, sobretot si el bloc és dels que hi passeges sovint, et fa restar com engavanyat, sense saber què dir. Col·lapsat. Intentant buscar la manera de traslladar la calidesa fraternal que moltes vegades s’estableix de pantalla en pantalla, en persona.

La veritat és que tenia coses que fer a la tarda i per això el meu pas per la trobada es va limitar a la meva intervenció, saludar els coneguts que ja hi tinc en aquests verals i presentar-me als qui no coneixia. Sempre hi aprens alguna cosa. Sempre. Em va saber greu no poder gaudir del dinar i de la sobretaula.

L’amic Ricard que va tenir la gentilesa de venir a escoltar-me a Vilafranca, en   Ramon, ganxet com jo, amb qui vaig descobrir que compartíem, a més, fascinació pel pintor Joaquim Mir; en Jordi, que té un bocí de cor de sarments i l’altre de mestral; en David, pencaire literari; l’incansable Jesús…  i els que em deixo.

Cal donar les gràcies al Santi i a la Violant per com va anar l’acte. Va ser molt amè i la veritat és que et convidin a llegir els teus poemes,  la poesia és per llegir en veu alta, senyors!, sempre és un plaer que procuro no perdre’m mai.

Potser sí que com diu el David, m’hi va faltar una mica més de diàleg, més que mostrar el que cadascú bonament fa, posar-ho en comú i mirar de debatre-ho per tal d’enriquir-nos-en tots plegats. Segur que el Santi i la Violant en prendran nota.

El que és posa de manifest, cada vegada més, és la vitalitat que té el fenòmen dels blocs i molt més dels escrivim i ens dediquem a portar-ne un. Encara que algú encara cregui que això serà una cosa de quatre dies, el fenòmen creix i s’imposa. S’escriu. Escrivim. I això també forma part de la literatura nostra.

Per un escriptor o per qualsevol artista, tant important és dedicar-se a fer-ho el millor possible com tenir la possibilitat de poder mostrar allò que fas a través dels canals adequats. Malauradament com que el pastís no arriba per a tothom, totes les maneres possibles de donar a conèixer la teva obra són poques. El bloc, n’és una, i jo personalment, si quan vaig començar, al setembre farà cinc anys, m’haguessin dit tot el què m’aportaria, no m’ho hagués cregut pas.

Cal donar un impuls a la catosfera literària. Cal deixar ben clar la nostra amor per les lletres. Em dol que enguany, les jornades de la Catosfera que es faran per segon any a Granollers, no s’hi parli de literatura. Molt més quan l’any passat, les aportacions van tenir tant de seguiment i van ser de tanta qualitat.

La catosfera literària demostra, dia a dia, que mereix un lloc propi. Cal posar el fil a l’agulla per crear unes jornades amb cara i ulls, ambicioses, que donin una visió de tot el què s’està fent, que siguin un punt de trobada i de diàleg pels qui fem jocs de mans amb els mots. Felicitats!

 



  1. No en tenia notícia que a les jornades de la Catosfera no es parlarà de literatura. No podríem remeiar-ho?  Ja saps que una bona campanya als blogs o al fèisbuc pot tenir molta força. Ens hi posem?
    A mi també m’hagués agradat fer la jornada complerta a Vilafranca, però l’atracció de la visita al Mir per la tarda era massa temptadora. T’he de dir que em va encantar! (l’atracció pel Mir també em ve per part de l’Aleixar)
    Ens llegim.

  2. Vilafranca va esser un exit, 22 poetes/poetesses es un repte important i per tant de molt bona resposta !. Pero, jo vaig trobar a faltar el contacte personal dels poetes que alla ens vam trobar. No em sembla be: arribar, escoltar una mica, llegir el teu poema, fer-te la foto i marxar. Jo vaig triar estar-m’hi tot el dia i escoltar tothom per aquest motiu !, i penso que tots ens mereixiem el mateix. Aquets dies seguents he pogut constatar que els qui vam estar mes estona junts, ja em intercamviat semana i aficions via e.mail, fesbuk o el que sigui. Per els demes no som res…els uns o els altres, perque el contacte personal millora (o empitjora) molt el concepte de lo que escrivim o perque. Perque els poemes eren de molta qualitat en general, cosa que no es pot dir el mateix de algunes diccions…Hi va haver un poeta de la tarda que em va dir…es nota els que llegim en veu alta, fem radio, actuem o tenim bona vocalització ! i amb aixo tambe hi estic d’acord. I no tothom es bo, per llegir poesia !. I a la poesia li falta sobretot aixo…que entri “al cos” de la gent del carrer !. Per una propera ocasio proposare als benvolguts Violant i Santi, que es necessari que ens trobem plegats i marxem plegats, intercambian emocions, salutacions, dinar, etc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Negre sobre blanc per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent