Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 7 de març de 2008

DAVANT L’AUDITORI

Hi ha el ronc de la màquina del cafè esgolant-se. El pampallugueig de la llum vermella cridant que ja puc obrir la portella de plàstic. La cullereta xocant contra les parets del got de plàstic. Somorts com peten els dits anorèxics de les branques dels plàtans del davant. El vent els agita. Cine mut. El gris parla com si el majordom aquell de la prova del cotó, s’hagués orat i decidit desfer la feina: hi mormola el cel en aquesta tonalitat. El vent no obre escletxa. Xiula indolent sense foradar res. Al carrer, l’asfalt s’esgarrifa per una branca que rasca amb les ungles la seva pell. Una moto que s’atura, petardeja arrítmica. Una noi i una noia. Ella porta una funda de violí a l’esquena que va donant-li cops. Es treu el casc i és un fregadís de cabells rossos. Queda esbullada. Ell se’n riu sense treure’s el casc. Ella li pega a la visera de davant amb tota la mà. Ell l’abraça en un estremir d’anoracs suaus. Corre rampa amunt i hi ha un mica de terra i rellisquen les soles de les sabates. Fa adéu fendint l’aire. Ell s’espera que sigui lluny del seu ara, en silenci.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent