Els dies i les dones

David Figueres

CROQUETES DE POLLASTRE

Vaig cap al metro després de plegar. Sento una veu que em crida. Em giro; una companya de la feina, des de lluny, em diu que m’esperi. Obeeixo encuriosit pel prec. Veig que porta a la mà alguna cosa dins una bossa de plàstic de supermercat. En trobar-me, em diu que havia portat un tàper amb croquetes de pollastre per una altra companya. Tement, però, que la companya no les hagués agafat, després d’acabar el seu torn ha anat a la nevera de l’office i ha comprovat que efectivament se les havia deixat.

Com que són fetes a casa i l’endemà és festa i es farien malbé, ha pensat que potser jo les podria aprofitar. Malgrat agradar-los molt les croquetes tant a ella com a la seva parella, aquesta setmana ha abusat de la seva confiança, preveu petites desavinences conjugals. Agraeixo el regal. Em diu, sobretot, que pensi a tornar-li el tàper.

A casa, comprovo que efectivament les croquetes tenen molt bona pinta. N’hi ha una quinzena. Poso oli en una paella i espero que s’escalfi. En posar-les dins l’oli, no es desfan com les congelades, van adquirint un to daurat. Me’n menjaré quatre. Vigilo que no es facin massa. Les acompanyo amb una mica d’enciam. Són boníssimes. Demà em menjaré la resta delectant-me en el sabor senzill de la bona voluntat de les persones.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent