Els dies i les dones

David Figueres

CRIDA ALS BLOCAIRES. 15 DE NOVEMBRE. DIA DE L’ESCRIPTOR EMPRESONAT. ANNA POLITKÓVSKAIA: NI OBLIT NI SILENCI

Seguint l’estela deixada pel col·lega Xavier Mir, em plau proposar-vos tornar a aplegar els nostres esforços per tal de fer que la veu de cadascú, esdevingui un únic clam.

El passat dia 7 d’octubre moria assassinada la periodista russa Anna Poitkóvskaia. La seva decidida lluita per mostrar la realitat de la guerra de Txetxènia a través dels seus llibres i articles, la portaren moltes vegades, a ser objecte de nombroses amenaces de mort. El seu determini de no abandonar el seu país malgrat el perill evident, acabà finalment de la manera més tràgica.

L’Anna Politkóvskaia va acceptar el 2002 l’invitació de venir a Barcelona convidada pel PEN Català per participar en els actes del Dia de l’Escriptor Empresonat celebrat cada 15 de novembre.

Poc ens pensàvem que només quatre anys després, hauríem de centrar els actes d’aquest dia reivindicatiu i de denúncia, en no deixar que la seva veu quedés ofegada per so dels fusells i en condemnar la seva ignominiosa mort, el dia d’avui encara no esclarida, que tant ens va somoure.

En nom del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN Català, em plau anunciar-vos i convidar-vos als actes que sota el lema Anna Politkóvskaia: ni oblit ni silenci es portaran a terme a Barcelona el proper dimecres dia 15 de novembre dins el marc del Dia de l’Escriptor Empresonat.

Els actes han estat organitzats conjuntament pel Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN Català i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb la col·laboració de la Lliga dels Drets dels Pobles i de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans.

Anna Poltkóvskaia: ni oblit ni silenci

De 11:00 a 12:30

Palau de la Virreina (La Rambla)

Lectura continuada de textos de l’Anna Politkóvskaia per part de diferents escriptors i periodistes del nostre país. La periodista Elisenda Roca llegirà un manifest de condemna de l’assassinat.

19:00 h

Sala d’actes del Col·legi de periodistes de Catalunya

(Rambla Catalunya 10, pral., Barcelona)

Acte en record d’Anna Politkóvskaia

Hi participaran: Josep Maria Huertas (Degà del Col·legi de Periodistes), Vicent Partal (Director de Vilaweb), Carles Torner (Consell Executiu PEN internacional 1998-2004), Marta Ter (Lliga dels Drets dels Pobles), Dolors Oller (Presidenta del PEN Català).

La meva proposta consisteix en demanar-vos que el proper dimecres dia 15 de novembre, encapçaleu els vostres apunts amb el lema: "15 de novembre. Dia de l’Escriptor Empresonat. Anna Politkóvskaia: ni oblit ni silenci" i de fer difusió dels actes preparats per aquest dia.

Recollint la voluntat de fer dels blocs un instrument de lluita i de denúncia, alternatiu als grans mitjans de comuniació, us convido a sumar-vos a aquesta nova oportunitat d’unir-nos per fer front als qui només tenen les armes per fer callar les veus incòmodes.

Gràcies d’avançada per la vostra col·laboració, companyes i companys!

Seguiment del cas al meu bloc:

Anna Politkóvskaia in memoriam (8/10/06)

Seguiment cas Anna Politkóvskaia (I) (11/10/06)

Seguiment cas Anna Politkóvskaia (II) (11/10/06)

Preparatius actes homenatge Anna Politkóvskaia (25/10/06)



  1. M’hi apunto. I vull dedicar-li, i a tu per la proposta i el seguiment, un escrit de l’any passat quan vaig saber d’aquest Dia de l’Escriptor Empresonat. El temps que va del novembre al comentari el vaig necessitar per trobar una mica d’espai en mig de les cegueses, hipocresies, cinismes i coses així.

    Presó condicionada.
    Jo
    diria que condicionada a la estupidesa del govern que ho permeti. Que
    hi hagi escriptors empresonats. Aquesta és una d’aquestes coses que no
    podem saber i quedar-nos tant tranquils. Aquí, a banda del primer
    horror que és el patiment d’aquests escriptors, apareixen uns quants
    problemes. Què diem que "sabem" sobre raons, excuses, explicacions,
    justificacions, o el que sigui? Una altra cosa que em preocupa aquí és
    que a aquests empresonaments que podem denunciar i evitar caldria
    afegir uns altres. Els que són previs, els que són anteriors a l’obra
    feta. Els que semblaria massa, massa fàcilment que no tenen
    responsables. Em preocupa en el sentit de donar importància al
    llenguatge, a l’escriptura, a l’expressió, a l’espai necessari per al
    pensament. Espai que els governs i polítiques que permeten
    l’empresonament d’escriptors segur que ni contemplen.



    Enviat per: smartinez – 01/03/2006 3:50:36

  2. és la dels dissidents.

    Realment crec que ho ha estat totstemps. Des de la segona  meitat del segle XX ençà, amb els mitjansde comunicació de masses, s’hi ha aguditzat.

    El cartell de PEREJAUME, crec, no acaba de fer el pes, sent expressar-ho però no deixa reflectir la força-moral que pertoca.

    Després de llegir sobre les accions d’Anna, estava clar el final. Allà la concepció no és d’individualisme, el formiguer justifica qualsevol acció.

Respon a josepblesa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Anna Politkòvskaia: ni oblit ni silenci per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent