Els dies i les dones

M’omplo de "That I would be good" de l’Alanis Morissette. Fumeja una tassa amb herbes al costat de l’ordinador. Tot just aixecat d’una senyora migdiada. Ahir, barrila fins a les petites ravalejant amb l’A. després d’explicar-nos mútuament qui som o qui ens pensem que som. Després de recriminar-me que tinc abandonats els poemes. No vaig passar de les cervesetes preliminars. Gintònic vaderetrosatanàs: una retirada a temps…(avui jo treballava de nou a dues).  D’aquí que ara només acusi una insignificant desgavell estomacal i la son corresponent de l’assumpte en qüestió.

Alertat per can Totxanes (gràcies Joan Josep per l’avís i les floretes!) he baixat a la Rambla per comprar mitja dotzena de Benzines. Fa patxoca aquesta revista, sí senyor. Palplantat enmig de la gentada, n’obro una i començo a buscar el conte que se m’hi publica. No percebo cap amputació correctiva. Bé, un punt més a favor pels de Benzina! De nou aquella sensació estranya de reconèixer i no reconèixer d’altres vegades.

(…) tot artista de debò té un espai exterior a la seva disciplina. És l’espai d’on treu energia per endinsar-se cada vegada amb més radicalitat en la seva obra. És l’espai on retorna cada vegada més ric i el reconeix millor i també el configura. Aquest espai és l’essencial en tota pràctica artística i és l’existència d’aquest espai que fa que les manipulacions de la matèria o del llenguatge pugui tenir sentit, crear sentit, afegir sentit i mantenir-se en el Sentit de la globalitat".

Ho pispo del llibre del Narcís Comadira,  Sense escut. M’apropo la tassa a la boca però encara crema. Desfilen més cançons de la Morissette. Somric amb aquell aspecte idiota del qui no s’ha eixorivit del tot pensant que sóc afortunat d’omplir aquest espai amb tot de persones que tant m’aporten i m’importen. Espero amb candeletes el proper embat.