Els dies i les dones

David Figueres

CORTINES

Asseure-t a la butaca. Esperar que els altres espectadors facin el mateix. L’intèrpret ja és a l’escena. Silenci. Comença l’actuació. Li dones una, dues, tres oportunitats. Però no t’enganxa, no et porta a enlloc. Divagues. Penses. Imagines. Ara voldries tenir una llibreta i prendre notes. Una paraula que has descobert i que podria ser un bon títol per a un recull de poemes. S’ha d’arreglar el llum de l’habitació. Tornes a l’espectacle: això dels papers està bé. Però tornes a fugir. Ara on va aquesta dona del públic? Les butaques són confortables. A la tele avui parlaven del zoo de Viena. És un dels més vells d’Europa. Ara surt una noia del públic… Ah!, estava preparat. És bonic. Ha transmès més aquesta noia en pocs minuts que no pas l’intèrpret en tot l’espectacle. S’hauria de rentar la cortina de la dutxa. Quina mania amb les projeccions! Aplaudiments freds.



Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent