Els dies i les dones

David Figueres

CONTE DE TARDOR (III)

Camino fins a trobar aquell llac artificial. Detesto que les persones variïn un paisatge de manera gratuïta. M’hi uneix la sensació d’estar tot jo en un  contrasentit semblant. El camí que m’hi porta, d’arena vermella, xiuxiueja alguna cosa semblant al teu nom entre el lleu balanceig dels rebolls, les alzines i els pins. Estableixo una tonalitat concreta per totes les coses que he de deixar definitivament. Més que res per saber-les diferenciar de les altres quan torni a caure en els mateixos paranys. Hores d’ara ja he descobert que he sortit a la recerca d’un pas per passar a l’altra banda i em cal desprendre’m de tot aquest llast innecessari. Ara n’és el moment. S’ha de fer. Com estirar l’esparadrap que protegeix una ferida cicatritzada fa un grapat de setmanes. Com tornar a l’escola després de passar la grip. Com canviar l’aigua d’una peixera. Parades d’avellaners letàrgics, d’altres de trumfos ja tots recollits. Ni crestalls no hi queden. Els solcs desllaurats amb la invisible habilitat de la rella dels dies. A l’esquerra, un bosc ombrívol i atapeït de pins de troncs rectes. Tous de falgueres. Cada vegada que giro el cap imagino que te m’acostes sortejant els arbres. Un-dos-tres-pica-paret. I res, que no hi ets. He de percebre’t amb la mateixa invalidesa de sentiments de sempre. Pressentir-te com en la foscor de la teva llengua que no parlava sinó damunt el meu cos. Jo que representava que t’havia d’ensenyar les coses… Tu nedant dins de mi apartant les branques de la incertesa de no saber. Com si ho haguessis fet tota la vida. Aviciant-me a la teva amor ignorant i analfabeta. Aviciant-me al teu desig que em desmuntava i em tornava a refer de tarda en tarda.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ofici de tenebres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent