CONSTÀNCIA
Confons la nit amb la tenebra
i és natural que, descobert
el dia, corris a desfer-te
de la llum més exagerada,
de la claror que oxida el món.
Feixos d’hores en una cambra
han lliscat sota els llençols blancs.
Farsants, creient-vos servidors
dels capricis que encenen l’ara,
us heu donat l’amor rebel
a besades i a orgasmes plens.
No ho has barrejat amb la vida.
Obstinat per fugir de tu,
ja ni tan sols saps com es diu
el nom que ara es vesteix amb pressa,
dolgut per no ser anomenat
en cap ni un dels teus papers.
(Del meu recull El trànsit de la llum, 2002)