COMADIRA SOBRE FERRATER
Torno a Ferrater. Sempre acabo tornant-hi. Però aquest cop no directament. Faig marrada. A L’ànima dels poetes de Narcís Comadira, em trobo amb un article datat el 2002: Ferrater hagués fet vuitanta anys. Diu Comadira sobre els trenta anys de la seva absència:
“Han estat trenta anys llargs i difícils i, a vegades, davant de qualsevol cosa que passa, davant d’un fet, d’un llibre, d’un polèmica, penso: ¿què en diria en Gabriel? (…) en tot aquest anys G. F. ens ha fet molta falta. La seva intel·ligència, la seva llibertat, la seva generositat, la seva independència haurien estat una pedra de toc per aquesta cultura desvalguda i maltractada bàsicament per la incúria dels propis catalans, per aquesta manca de voluntat de ser alguna cosa seriosa, per aquesta sembla que irrenunciable herència plebea que rares vegades ens hem pogut treure de sobre”.
Hi ha un text que prefereixo, tot tendresa, i que va ser escrit el 1975, tres anys després de la mort de Ferrater. Va ser escrit per ser publicat en un llibre d’homenatge als guanyadors de la “LLetra d’Or”, un llibre que Edicions 62 volia publicar. És un text extens i porta per títol “Carta a Francesc Vallverdú on es parla de Gabriel Ferrater, d’uns anys i uns records” i que Comadira va recollir el 1998 a Sense escut:
(…) Al pis de Sarrià hi vam viure dos anys, dos anys que estan íntimament lligats al record de Gabriel Ferrater. Com t’he dit, va venir-hi a viure-hi uns dies, després de l’afer de Montserrat. (…) Va presentar-se un migdia, amb poc equipatge i un gran munt de llibres. Eren llibres per “llegir” per la Seix, la Sexy, com en dèiem nosaltres. La convivència va transcórrer plàcida i agradabilíssima. en Gabriel, llavors, a causa del seu fetge, tenia una mena d’erupció a la pell que li donava molta frisança i un acusat estat nerviós i insomni. Prenia sedants i bevia poc. La Dolors treballava a la Planeta i jo traduïa. En Gabriel llegia de nits i, al matí, tard, quan es llevava, després de preparar-se un nescafè i de rentar minuciosament la tassa, em preguntava si em molestaria que escrivís a màquina. Llavors s’asseia i escrivia els informes dels llibres que havia llegit a la nit”.
Sempre ho he pensat: Narcís Comadira ens deu un llibre sobre Gabriel Ferrater.