Els dies i les dones

David Figueres

COM LA PLUJA

Els adéus són com la pluja, mai no recordes que t’entristeixen fins que no arriben.



  1. Però també té cert encant veure relliscar les gotes pel vidre embafat, que distorsiona una mica la vida, potser el toc just per a o poder comprendre-la.

    Felicitats, avui compartim pàgina del suplement cultural de l’AVUI, a la secció paraula de blog

Respon a Jes Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cardiologia variable per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent