Publicat el 21 de novembre de 2007
COM LA PLUJA
Els adéus són com la pluja, mai no recordes que t’entristeixen fins que no arriben.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cardiologia variable per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Avui hem coincidit amb un punt de tristor que mai saps que t’enganxarà fins que t’arriba i et troba la ferida oberta…
la coincidència en la tristor i la tonalitat (el dia gris i com la pluja).
Però també té cert encant veure relliscar les gotes pel vidre embafat, que distorsiona una mica la vida, potser el toc just per a o poder comprendre-la.
Felicitats, avui compartim pàgina del suplement cultural de l’AVUI, a la secció paraula de blog