Els dies i les dones

He estat dropo aquest desembre pel que fa a actualitzar aquestes pàgines. L’efecte aquell del torró nadalenc de l’ametller, aquell que parla de tornar a casa per Nadal, pel que fa a la família tota meva que tinc, s’ha acomplert. 

Són temps de buscar-se la vida lluny del país. I ara que una part de la parentel·la ha decidit instal·lar-se nord enllà, fa que el temps de les ovelles, dels corrals, enguany, hagi estat destinat, per aquest que els escriu, a la cosa familiar i tal, com deia aquell bestiota que tenen els espanyols com a president.

Però ha estat una pausa, un parèntesis, perquè ja veieu que hi torno.

D’entre el més destacable, les presentacions que hem anat fent de Derelictes, el meu recull de poemes.

El dia 9 de desembre, per exemple, els amics de l’Espai Vilaweb van acollir la primera de les donades a conèixer.

Encara ressonen les paraules que el Jaume Subirana va tenir l’amabilitat de dedicar-li i les notes que el Nadim Robert va treure de les cordes de la seva guitarra. (Podeu veure el recital aquí).

Més amabilitat, en aquest cas, ganxeta. L’Antoni Veciana també s’hi va explaiar el 19 de desembre a Reus a la seu d’Òmnium Cultural del Baix Camp.

Després també em van acollir els amics del cicle Hipermetropoesia al Cafè del Teatre Metropol de Tarragona, el 9 de gener, on vaig dir poemes. (Podeu veure un dels poemes que vaig dir, aquí)

Si voleu seguir les vicissituds d’aquest enfilall de poemes que són Derelictes, podeu fer un m’agrada a la pàgina de Facebook i així estareu informats de manera automàtica de les novetats, o deixar-hi comentaris o el que volgueu.

I no res més, a veure què és capaç de portar-nos de bo aquest 2014!

(Foto: Servidor amb l’Antoni Veciana a Reus)