Els dies i les dones

David Figueres

CATEDRALS

Els que endeguem aquesta paperassa cibernètica, tenim la possibilitat de veure quins han estat els apunts més llegits de cada dia, de cada setmana i de cada mes. A mi encara em meravella, digueu-me criatura, que hi hagi dies que, malgrat no escrigui res, les visites no minvin tant com caldria esperar. M’he de rendir a l’evidència, doncs, que hi ha més o menys un grupet de lectors, que plogui o nevi, s’ho miren això que escric? Que em són fidels?

De vegades, sóc jo mateix el que m’encaterino amb algun article de fa temps que ja no recordava que havia escrit i que per aquells atzars desconeguts, algú hi ha donat una ullada. A vegades, em ve al cap per què vaig escriure allò i em recreo en les circumstàncies que van fer-lo sorgir. Circumstàncies que a vegades són del tot trivials i a vegades amaguen jocs perversos. Però també molt sovint em sento idiota davant el text, com si jo no hi tingués res a veure amb aquell grapat de mots.

Fer de lector de tu mateix, sempre és un mal assumpte. T’ho mires  tot des de dins. Comproves la qualitat del material; tustes les parets per veure si resisteixen; mires que les vigues encara siguin fortes… Mil detalls que el lector usual no advertirà, però que a tu -aquesta coma, David, aquí? en què devia estar pensant?- et defineix tot un plànol que un dia vas bastir i que  potser va arribar a bon port o potser va quedar un nyap considerable.

Ahir va morir John Updike. Grans edificis va erigir aquest senyor. Els aprenents, els qui encara no podem defensar-nos des del llom d’un llibre fet i dret i tirem d’aquest racó de llibertat per fer-nos veure com a escriptors, sense demanar permís perquè som així de xulos, hem d’estar de dol no pas per les novel·les que ens hem empassat d’ell, sinó perquè ja no n’hi haurà més.

Seguirem, però, erigint petites capses de misto textuals; bocins de facècies ocurrents; emprenyamentes amb aquests polítics nostres de cada dia. Denunciarem allò que ens indigna. recomanarem lectures i discos i altres blocs, perquè és continuant, dia a dia, setmana a setmana, que les catedrals s’erigeixen, que les coses que han de quedar, queden. Malgrat que els grans arquitectes s’agafin vacances eternes.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Negre sobre blanc per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent