Estàs cansada,
(Em sembla)
de l’etern trencaclosques del viure i del fer;
i jo també.
Vine amb mi, doncs,
Marxarem lluny, molt lluny-
(Només tu i jo, per descomptat!)
Has jugat,
(Em sembla)
I has trencat les joguines que més t’estimaves,
I ara estàs una mica cansada;
Cansada de les coses que es trenquen, i-
Bé, només cansada.
I jo també.
Però aquesta nit vinc amb un somni entre els ulls,
I truco amb una rosa a la porta sense esperança del teu cor-
Obre’m!
T’ensenyaré els llocs que el senyor Ningú coneix,
I si ho vols,
Fins i tot els llocs perfectes del senyor Somni.
Ah, vine amb mi!
Refaré amb sabó de promeses la bombolla Lluna
Que flota eternament;
Et cantaré la cançó ataronjada
Dels probables estels;
Solcaré les plàcides estepes del somni,
Fins que trobi la Flor Única,
La que albergarà (em sembla) el teu petit cor
Rutilant com la lluna sortint del nostre mar.
E. E. Cummings
Jo també estic cansada i molt, cansada de tot i de rés, de fer i desfer, de plorar i de riure, de sonmiar i al despertar-se caure de quatre grapres en la realitat…..
Vull coneixer el senyor Ningú i el senyor Somni. Sí, estic cansada, molt cansada i…. que m’espera, dons intentar descansar i tornar a començar intentant treure el suc de tot i assaborint.lo al maxim.