Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 13 d'agost de 2005

CANSADA

Estàs cansada,

(Em sembla)

de l’etern trencaclosques del viure i del fer;

i jo també.

Vine amb mi, doncs,

Marxarem lluny, molt lluny-

(Només tu i jo, per descomptat!)

Has jugat,

(Em sembla)

I has trencat les joguines que més t’estimaves,

I ara estàs una mica cansada;

Cansada de les coses que es trenquen, i-

Bé, només cansada.

I jo també.

Però aquesta nit vinc amb un somni entre els ulls,

I truco amb una rosa a la porta sense esperança del teu cor-

Obre’m!

T’ensenyaré els llocs que el senyor Ningú coneix,

I si ho vols,

Fins i tot els llocs perfectes del senyor Somni.

Ah, vine amb mi!

Refaré amb sabó de promeses la bombolla Lluna

Que flota eternament;

Et cantaré la cançó ataronjada

Dels probables estels;

Solcaré les plàcides estepes del somni,

Fins que trobi la Flor Única,

La que albergarà (em sembla) el teu petit cor

            Rutilant com la lluna sortint del nostre mar.

E. E. Cummings

 

 

 

 

 

 



  1. Jo també estic cansada i molt, cansada de tot i de rés, de fer i desfer, de plorar i de riure, de sonmiar i al despertar-se caure de quatre grapres en la realitat…..

    Vull coneixer el senyor Ningú i el senyor Somni. Sí, estic cansada, molt cansada i…. que m’espera, dons intentar descansar i tornar a començar intentant treure el suc de tot i assaborint.lo al maxim.

Respon a Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cardiologia variable per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent