Els dies i les dones

David Figueres

CANÇONS

Quarts de cinc de la tarda. Estació de metro de Maragall. Passadís que comunica la lína 5 amb la 4. L’espai té bona sonoritat. Són uns quants els guitarristes que hi actuen. Sobretot a les hores punta.

El d’aquesta tarda, no l’havia sentit mai. Canta en castellà de sud-amèrica. Té força la seva veu. No tinc temps per entendre de què parla la cançó que interpreta. No en domino el vocabulari.

Davant meu un home també sudamericà, camina lentament. Porta una bossa de plàstic de supermercat. Alenteix el pas. S’atura davant el músic.

El guitarrista continua fent com si res. En el moment de passar jo per davant, l’home de la bossa es treu un bitllet de cinc euros i el deixa a la funda de la guitarra. El cantant atura la cançó i li ho agreix cortesment. L’home de la bossa continua caminant.

A l’andana, esperem plegats el metro. Ell d’una cartera de cuir una mica tronada en treu una fotografia. Se la mira i després em mira a mi: els ulls plens de llàgrimes. Després es desa foto, mirada i la meva indefensió, a la cartera.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent