Els dies i les dones

David Figueres

CALCOMANIES

He de reconèixer que tot aquest assumpte del Xirinacs m’ha fet pujar la mosca al nas més del que caldria. Hi ha com una fatalitat en aquest tipus d’assumptes que et fa activar ressorts que pensaves oblidats.

Afortunadament Xirinacs ja és fora de la presó. Considero que el discurs pel qual va ser condemnat, contenia una fraseologia que no comparteixo en absolut per obsoleta i per participar d’una manera d’entendre la lluita independentista des de la simplicitat d’un emmirallament excessiu per una realitat, la basca, que mai he considerat que tingués res a veure amb la nostra i per la qual molts han aixecat capelles i altars martirològics quedant-se tant sols amb la imatgeria i no anant més enllà. 

La violència vingui d’on vingui és del tot detestable. I això s’ha d’escriure al capçal del llit de la nostra consciència ja no independentista, sinó en la que ens fa personetes d’anar a buscar el pa, anar a rentar el cotxe o dir "t’estimo" tantes vegades com faci falta.

Ara ve, el fet lamentable és que un home de 74 anys que no ha deixat mai de tenir una activitat pública, per tant a l’abast de qualsevol que el volgués detindre, hagi de veure’s en aquests fregats quan com a molt -no sóc un expert en temes judicials- penso que amb una senzilla declaració al jutjat n’hi hauria d’haver hagut prou. Molt més quan la seva trajectòria política i social és d’un absolut i total compromís amb la pau i la llibertat.

El "mando y ordeno" des de la messeta, directe des del nou Tribunal del Orden publico -vegi’s Audiencia Nacional- no fa altra cosa que legitimar el fet que això que en diuen democràcia, no treu que en certs casos s’actuiï amb una impunitat absoluta sense que aquells no ho veuen dels mateix color, tinguin una coartada moral per justificar aquest enfrontament contra els qui, en teoria, són els garants d’aquesta democràcia que ens ha de satisfer a tots.

No hi ha altra cosa que faci més mal que les ferides que a un li obren damunt les cicatrius heretades, les calcomanies que no se’n van ni en cent rentades i que cada dia ens ensenyen que s’ha de fer molta feina abans no puguem viure en pau i tranquil·litat.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de No passaran! per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent