Publicat el 6 de juliol de 2011
CADA FULLA INCERTA
CREPUSCLE
És precisa la llum que lenta encén
les capçades dels pins i les alzines.
Aquest capvespre em pertany des de sempre:
una ombra d’extinció sembrant la nit.
No penso en el dia que se m’esmuny
entre els meus altres dies traspassats.
Penso que sóc lliure per estimar,
d’aquest reducte ataronjat fonent-se,
cada matís i cada fulla incerta.
Aplego amb totes dues mans el gest
de la tarda perseguint els poemes
que hauré d’aprendre a escriure de bell nou.
Mentre visqui sabent com es marceixen
les hores enredades en un bosc,
cap altre espectacle em commourà tant.
David Figueres
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ofici de tenebres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
David,
et demano poder incloure el text del poema Ocàs en el bloc Tròpic de Tramuntana. És un bloc de microconverses amb la natura i crec que el teu poema hi escau.