"(…) rarament ens confessem als que valen més que nosaltres: més aviat defugim la seva companyia. Gairebé sempre, en canvi, ens confessem als que se’ns assemblen i comparteixen les nostres febleses. Per tant no desitgem esmerçar-nos, ni millorar: abans caldria que ens jutgessin defallents. Només desitgem que ens planyin i ens animin a continuar el nostre camí. En resum, voldríem al mateix temps deixar de ser culpables i no fer l’esforç de purificar-nos. Ni prou cinisme ni prou virtut. No tenim ni l’energia del mal ni la del bé".
Albert Camus. La caiguda