M’afegeixo al dol i a la indignació que aquests dies el col·lectiu de bombers voluntaris pateix. El passat dia 12 de juliol a les 20:25, en un accident de tràfic, moria un bomber voluntari del parc de Castellar del Vallès. Televisió de Catalunya no va informar d’aquesta mort en cap dels telenotícies. Tan sols va emetre breus al canal de notícies del 3/24. Una curiosa manera d’informar, la de “la nostra”.
Els parcs de bombers de Catalunya es divideixen en dos: els integrats per bombers professionals i els de bombers voluntaris. Totes dues menes de bombers, tenen la mateixa formació, només que els primers, cobren un sou fixe i tenen una plaça assignada, com a funcionaris que són, mentre que els segons, malgrat fer la mateixa feina i tenir la mateixa formació, repeteixo, només cobren quan han d’actuar (sempre molts i molts mesos després) i han d’estar tot el dia amb el mòbil a l’orella pendents que no els truquin per alguna sortida.
El meu germà és bomber voluntari. Sé del que parlo. Una feina com aquesta, només pot fer-se si la teva vocació i la teva voluntat de servei, està per damunt de qualsevol cosa. Les condicions que ofereix la Generalitat són indignants. I el més dolent del cas és que els canvis només es produeixen quan no hi ha res a fer i sempre, quan s’han de lamentar morts pel mig. Vegi’s, com a darrera vergonya, el cas dels camions anomenats egipcis, que no oferien les mesures de seguretat mínimes i van haver de ser retirats.
El bombers voluntaris de Catalunya són un luxe pel país. Molts parcs, a més de les tasques pròpies d’extinció d’incendis, fan cremes puntuals per mantenir el bosc net i a més, en molts casos, constitueixen unitats d’emergència mèdica per molts pobles aïllats on l’arribada d’una ambulància es fa difícil o on no hi ha un metge fixe. Encara avui, no s’ha vertebrat un pla integral que permeti una actuació més efectiva dels bombers voluntaris. És cada ajuntament que estableix convenis de col·laboració segons les necessitats malgrat que cada vegada més els boscos estan més abandonats i el risc de foc creix de manera alarmant.
Us imagineu que en el cos de Mossos d’Esquadra, convivissin els Mossos professionals i els voluntaris? Que un Mosso voluntari estigués dinant, i de sobte, li sonés el mòbil i marxés corrent perquè uns atracadors han pres hostatges en un banc, posem pel cas? Doncs perquè aquesta situació rocambolesca, s’admet quan es declara un incendi en un bosc o quan hi ha un accident de tràfic? Perquè no es pot buscar una sortida imaginativa que acabi amb aquesta precarietat?
El David no tornarà per més notícies que es donin de la seva mort en acte de servei, però em sembla que el mínim homenatge que es mereix algú que ha perdut la seva vida per ajudar els altres, és que la televisió que es diu d’aquests altres, n’informi puntualment.
El David, ara, batega en molts i molts de cors que salten de la seva cadira cada vegada que se’ls reclama per apagar les flames dels nostres boscos, per rescatar un excursionista que s’ha perdut pel bosc o donar assistència en un accident de tràfic. Sí, el David batega en tots i cadascun d’aquests cors, ben fort, sota el jaquetó.
Gràcies per explicar-ho.
M’hi afegeixo, ben fort.
(Que revisin els criteris de noticiable que tenen a la nostra.
No sé quines coses més esperen.)