BALLES?
Curiós que un món que en els darrers anys ha donat mostres d’una vitalitat creativa tan sorprenenent com és el de la dansa, encara existeixin munts i munts de perjudicis a l’hora de decidir-se per anar a veure’n qualsevol espectacle, el que sigui. Hi ha companyies que fa anys i panys que han demostrat la seva vàlua i malgrat tot no gaudeixen d’una reputació pública més enllà del cercle propi de l’ofici.
Cosins germans de la dansa, el teatre gestual, és a dir, aquell que es basteix damunt el gest i el moviment, també ha experimentat una gran puixança a nivell d’idees, m’atreviria a dir que en aquests moments, si parlem d’originalitat, a nivell d’arts escèniques, pot trobar-se en un grapat d’espectacles difícils de definir que saben apel·lar a través d’un híbrid entre text, dansa i gest a la poesia més veritable, a l’essència més primigènia de l’emoció.
Per mostra, un botó. Aquests dies al teatre Nou Tantarantana a Barcelona s’hi pot veure el "II Cicle de teatre físic, dansa i perfomance". Doblant els grups que hi van participar l’any passat, de la llarga llista d’actuants, una recomanació: "Bailar Kieslowski" els dies 22 i 23 de febrer a les 21:00. Una molt bona mostra per veure com cinema, teatre i dansa s’ajunten en un espectacle honest, senzill i pur. No en quedareu desenganyats, proveu-ho.