BALANÇADA
Amorrat a la tele fent zàpping, a prop del radiador elèctric, esperant que facin efecte els analgèsics -ahir sopar d’empresa pujat de voltes- em ve al cap un malson que he tingut aquesta nit? matí?
Em veia jo vestit de grec a la discoteca on hem acabat, perseguint una noia de fesomia incerta. Quan la trobava, intentava recitar-li un passatge de l"Odissea", el que Ulisses adreça a Nausica, filla d’Alcínous, en terra dels feacis. Però no me’n recordava i ella es reia de mi, fugia i la recerca tornava a començar.
Cap i estòmac fan un parèntesi en la seva empresa per mortificar-me. Busco el llibre i el parlament. Heus aquí:
"Jo te’m flecto, regina: ¿ets dea o bé moridora? / Si et dea, entre els déus que l’ample cel posseeixen, / amb Àrtemis, el que és jo, la filla de Zeus poderós, / per la bellesa i l’alçada i el port al més just et comparo. / Si, però, ets mortal, de les que habiten la terra, / tres vegades feliços ton pare, i senyora ta mare, / i tres vegades feliços els teus germans; perquè sempre / deu escalfar-se’ls el cor per amor de tu i d’alegria / quan et miren com entre, plançó florit, a la dansa. / I més feliç que ningú en la seva ànima, l’home que faci / la balançada pels dons i a casa seva t’endugui".
Poso en un plat l’"estudies o treballes" i a l’altre l’"ets dea o moridora" i la cosa queda bastant equilibrada, la veritat.
Daimó:
Voldríeu, tal vegada,
anar-vos-en amb ell?
Nausica (A part)
Daimó! ventura,
en ‘quest instant, que no em pots veure el rostre!
Daimó:
Princesa! què dieu?
Nausica (Alt)
No, no ho voldria…
No ho sé, lo que voldria… Estic molt lassa.
Daimó:
Resteu, resteu en vostra llar, donzella,
enc que ara us sembli trista i desolada.
Serveu la visió gran del pas de l’hèroe
davant dels vostres ulls: tota la vostra
vida en serà il.luminada; i, sia
vostra sort quina sia, sempre, sempre,
en pau reclosa, o bé pel món enduta,
en calma, en tempestat, en la vellesa,
en dolors, en salut, en malaltia,
sempre tindreu a dintre el cor la dolça
memòria gran d’aquest moment i hora
en què heu amat a un hèroe en puresa,
i la seva presència fugitiva
haurà signat per sempre més, des d’ara,
vostre cor juvenil, bla com la cera,
amb segell immortal.