AVALS
Avui he signat el full pertinent. M’ha semblat que era un acte de justícia democràtica. Més que de justícia, de decència democràtica. Crec que ho hagués fet per qualsevol altre formació per qui sentís un mínim de simpatia ideològica. Penso que si està a les meves mans poder bastir encara que sigui un xicotet maó d’aquesta democràcia que tant ens va costar d’aixecar, val la pena fer el petit esforç.
Moltes vegades he sentit les queixes dels qui troben que votar cada quatre anys no és suficient per garantir una veritable sobirania del poble en les decisions que es prenen. Que s’haurien de dotar de més mecanismes perquè la gent pogués participar de manera real i efectiva en les decisions que es prenen.
Trobo que, avui i demà, acostar-se a qualsevol punt on es recullen signatures (podeu consultar-los a #avalsCUP) i posar el nostre nom, data de naixement, població i DNI és un gest que participa plenament d’aquesta voluntat de poder formar part de l’engranatge de la llibertat. Encara que no pensem votar-los. Encara que tinguem moltes reserves per moltes de les seves iniciatives.
És de justícia, per engrandir el país, per confegir-lo amb tots els colors ideològics, que tots puguin presentar-se en igualtat de condicions. Que tots puguin mostrar les seves cartes. Que tots puguin poder mostrar qui són i què volen per tal que entre tots puguem saber qui som i què volem d’aquest país que estem, a punt a punt, de tenir de veritat.