Els dies i les dones

David Figueres

AUTOAJUDES

Deu fer cosa de tres anys vaig tenir la mala experiència de conèixer personalment Paulo Coelho. Anava previngut. Després de llegir les seves dos o tres novel·les -per dir-ne alguna cosa- més representatives, de seguida l’havia clissat: quatre talls de manual de filosofia elemental, una salseta lleugera de guionatge, tot servit per un personatge llest, que no cult ni intel·ligent, amb unes grans dots de publicista.

La postmodernitat les ha portat aquestes coses. Mort el poder de la ciència, qualsevol pot erigir-se com a nou gurú de la tribu. El senyor Coelho, com molts altres, han descobert en aquesta simplicitat, la gallina dels ous d’or. La consciència que es té del mot cultura és la mateixa que es té de la paraula esbargiment. D’aquí que personatges com Coelho es forrin a costa de persones que per mandra o per falta d’entrenament intel·lectual, s’empassin aquesta pseudoliteratura pensant que llegeixen.

En la gradació descendent d’aquesta mena de productes, encara trobaríem sub-gèneres encara més passius de cara al lector. Les obres de Coelho estan emmarcades en un flux narratiu malgrat la poca ambició, els mecanismes per fruir del llibre són els mateixos que en una novel·la convencional.

Què passa amb els llibres d’autoajuda? Se suprimeix qualsevol convit al lector a idear cap mena d’univers que li permeti fer de la lectura una experiència única i intransferible i se’l passa per una cinta mecànica de consells que tan sols serveixen per activar les quatres capacitats catàrtiques encara no insalvables que el lector guarda en un lloc que no sabia ni ell mateix que posseïa.

La perdurabilitat de l’experiència és efímera donat que el lector no ha estat capaç de bastir res a partir del què ha llegit. Les paraules planes, previsibles, seran aviat oblidades i la necessitat de més dosis de buidor la portaran a abonar-se a aquestes lectures. Van al gra i no s’entretenen ni en descripcions ni en diàlegs.

De la mateixa manera que les matemàtiques ens entrenen a fer anar el magí, la lectura plena ens aporta la capacitat de poder disposar d’immensos referents universals que ens permetin trobar respostes als problemes elementals de cada dia a més de disposar d’un catàleg personalitzat d’inoblidables moments.



  1. El poder d’alguns coneiximents de la ciència poden estar a l’abast i al servei de l’home per utilitzar-los de forma adient.

    Però l’home no està al servei d’algun trosset de coneiximent cientific o sota el seu poder.

  2. M’agrada la reflexió que fas de la lectura plena i hi estic d’acord. Però no tothom té al seu abast aquesta possibilitat…és en aquest espai -no gens menystenible – que s’hi fiquen el llibres d’autoajuda…llibres a la fí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ofici de tenebres per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent