Passar per davant d’un fris de Rebull a Via Laietana o del de Picasso a l’edifici del Col·legi d’Arquitectes a la plaça Nova de Barcelona i no sentir res especial. Ésser a la plaça del Mercadal de Reus, de nit, amb els fanals fent brunyir les lloses encara numerades i ésser assaltat per una tendresa estranya. Els paisatges, com les persones, necessiten descansar de l’habitud per esser descoberts amb una mirada nova.