ARNAU VILARDEBÓ FA NÉIXER DÉUS
El poeta grec Hesíode al segle VIII aC. ens llegà l’obra fonamental per introduir-nos en la mitologia grega: la Teogonia. En aquest llibret, el poeta antic, ens relata la naixença dels diferents Déus fins al naixement de Zeus, el gran senyor de l’Olimp. Obres posteriors, eixamplaren l’obra d’Hesíode i acabaren per perfilar el ric món mitològic on cada mite, cada Déu, cada heroi, obtenia el matís de cada autor que s’apropava a la seva història.
Arnau Vilardebó fa una colla anys que decidí fer la seva aportació particular a aquest món luxuriós i bestial empescant-se un deliciós espectacle: Neixen Déus. Que ningú s’espanti. No es tracta de veure un actor vestit amb una toga blanca declamant amb veu monòtona un seguit d’engendraments, morts i naixements. No, res d’això, Vilardebó, fidel a la seva concepció del teatre, allunyada dels grans escenaris, amant del cabaret i del petit format, amb l’excusa de parlar-nos de mitologia, escampa unes quantes veritats fent gala d’un humor intel·ligentíssim.
Sol dalt de l’escenari i sense més ajuda que la seva gestualitat, Vilardebó rescata aquells àcids bufons que entre rialles i bromes, etzibaven als poderosos reflexos temibles de la seva pròpia mediocritat. La voluntat de Vilardebó no és tan malèvola però s’hi empelta del comediant que sap en tot moment el públic que té i sap treure’n profit en benefici propi. L’actor que no fa servir l’escenari com una defensa sinó com un pati d’esbarjo convidant a tothom a participar-hi.
Una gran oportunitat d’assistir a una gran lliçó d’interpretació, passar una hora i mitja de fàbul·la i tornar a casa sabent quatre coses més de mitologia grega. Un brillant espectacle que fa quedar en ridícul els quatre xitxarel·los monologuistes pesats que encara no han après que en el teatre, i en l’Art en general, importa més el Com que no pas el Què.
(Cada dimecres a les 21:00 al Cafè Teatre Llantiol, C. de la Riereta, 7 de Barcelona)