Els dies i les dones

Anant amunt i avall, enfilant feina alimentícia rere feina alimentícia, això de les vacances, va enlairant-se com un globus cap al paradís de les utopies inaccessibles. Però resulta que, malgrat la feina d’ara també sigui de les d’omplir el pap amb aliments més o menys saludables, pagar el lloguer i els quatre vicis, la constància demostrada del meu tarannà per no engegar-ho tot a dida a les primeres de canvi, ha tingut com a recompensa, que porti el suficient temps com perquè em donin vacances.

Una quinzena de dies, la primera setmana dels quals, passaré a la meva ciutat, Reus xalant com un beneit la Festa Major de Sant Pere. Pels qui no sàpiguen que s’hi cou aquests dies a la capital del Baix Camp, en teniu una bona mostra seguint els blocs de dos malalts de la Festa Major com són el Consueta i el Puig d’en Cama, passant com no, pel mestratge de La Teiera. Gresca, murga, assegurada. Retrobar els amics. Assistir amb tota la solemnitat al Seguici Festiu i com no, rebre les fiblades dins el cor de totes i cadascuna de les tronades que es llencin.

Val a dir que d’un temps ençà, la setmana de Sant Pere ha adquirit a Reus, un relleu especial. Del lluïment una mica encimbellat de les diferents manifestacions festives, s’ha passat a una identificació més directe amb els reusencs, amb moltes iniciatives ciutadanes que any rere any, enriqueixen la Festa Major i li donen el caràcter marcadament popular que tota Festa Major hauria de tenir. Sentiment de poble, de comunitat, de pertànyer a una realitat única.

A partir de dilluns, doncs, amades lectores, estimats lectors, començaré un Quadern Ganxet desplaçat com a enviat especial d’aquest bloc al poble on hem van parir, i fot-li que és de Reus!

(nota: el cartell d’enguany, per molt Custo que sigui, a mi em sembla horrible)

(Actualització del meu altre bloc Contabilitat bàsica de contes. Darrer conte publicat Instantànies)