APUNTS EN NET SOBRE LA CATOSFERA (III)
L’ESTRANY CAS DELS DOS POLÍTICS INVISIBLES
Donat que ja són hores d’anar pel món un dissabte, a les 12:30, la taula més mediàtica, "Els blocs i la política catalana" s’omple de gent de seguida. Mentre la fèiem petar a fora, tot esmorzant, em presenten el Carles Puigdemont. Ho dic sense embuts perquè és veritat i tots els qui el vam saludar em sembla que vam tenir la mateixa impressió, Girona té molta sort de tenir una persona com el Carles de portaveu del grup de CiU a l’Ajuntament. La seva proximitat i el seu carisma, es percep de seguida. No pas des de la superioritat ni des de mirar-s’ho tot una mica més amunt que els altres, com a vegades passa amb els polítics. No, el seu fer és planer, sincer, directe. S’agraeix en un polític que vagi per feina. Curiosament els senyors de Televisió de Catalunya, obviarà l’assistència a l’acte del Carles i del Raül Romeva, que porta una sabates molt xules. Certifico i constato que tant el Romeva com el Puigdemont hi van ser i de llarg, van ser molt més interessants que no pas la resta dels seus companys. Daniel Sirera, sí que disculpa la seva assistència. Decepció general, apoteòsica. Com que em toca, per l’ofici, vaig trobar bastant deplorable tot el reguitzell de faltes d’ortografia que hi havia al pogüerpoint de la Lourdes Muñoz. Joan Ridao va deixar-nos veure què hauria estat un bon conseller si no li haguessin dit: "no, tu a Madrid".
Des del públic s’interpel·là a la taula, sobre les llistes obertes, com és natural es van treure les puces del damunt dient que això no tocava, per és evident que el fet de personalitzar tota la responsabilitat directament en una persona, això faria que l’eina dels blocs fos molt més definitiva i necessària. Particularment crec que ara com ara, la catosfera, està excessivament polititzada. Habitar Vilaweb, per exemple, vol dir haver d’auto-censurar-te molt per no engegar la lleterada política de torn. De vegades sembla que si no parles sobre política, no tens dret a res. Sigui com sigui, al voltant de la política o potser hauríem de dir l’opinió política, hem de celebrar que blocs com el del Saül Gordillo, hagi sabut transcendir el propi marc digital per ser referència en altres àmbits. Rigor, honestedat i molta feina, el fan un bloc mereixedor de tots els elogis, tant dels que escriuen sobre política, com pels que habitem altres regnes, per la seva sensibilitat alhora de no deixar-nos de banda.
Malgrat que un bloc pugui ser una bona manera de donar a conèixer el què un fa, com a polític, un sistema parlamentari com el dels Estats Units, sí que donaria al bloc del polític, una autenticitat en el sentit que l’elector voldria saber si la persona que ha votat directament per ocupar un càrrec, treballa o no. Malauradament, a casa nostra, el control dels partits és absolut. Desenganyem-nos que si tu ets un polític i vas fent sense que ningú et digui res, pots presumir de dues coses: o que fas bé la teva feina o que si algun dia n’ha dit alguna de grossa, no suposes una amenaça pels partit. Considero que si t’han de cridar a capítol, pot ser molt bé que et quedis sense ganes, mai més de desafiar l’autoritat.
En quedem empatxats de política i la delegació reusenca decideix fer mutis i anar a dinar, que ja són hores. Ens arribem sense proposar-nos-ho a la Fonda Europa. Dinem com el que som: senyors. Una agradable vetllada en què els meus companys de taula em posen al corrent de tot el què es cou a la ciutat que em va veure néixer. La cuina de la Fonda Europa, no abandona els platillosque endrapaven la gent del mercat o la gent de pas. Aquells plats per esmorzar amb forquilla i que encara són a la carta. Sublim el menjar, sublim la companyia. Quedem ben tips i satisfets.
Hola David, gràcies per les teves paraules amables. M’enduc un gran record de la Catosfera. Pel que s’hi respirava, per les trobades presencials de gent que només havies conegut a través d’Internet, per l’intercanvi de punts de vista… Hi va haver moltes sensacions simultànies que van arribar al súmmum quan, segons després que en Marc Vidal m’informés que la fàbrica on érem també servia de plató per a films porno, m’adonés que la màquina situada a l’entrada el recinte era una màquina de cardar. De cardar el fil, lògicament.
De vegades, el caos còsmic té una certa lògica 😉
Si necessites res de Girona ja ho saps.
Cordialment.
Carles Puigdemont