Publicat el 28 de juny de 2007
ANSIETAT
Més comunicació, sí, però també més ansietat. El telèfon fixe que no sona, el mòbil també afònic: el sobre inexistent a la part superior de la pantalleta. La bústia d’entrada buida, el ninotet que apareix del tot vermell, el comentari al bloc que no s’escriu…
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
l’únic comentari que puc fer avui és demanar a Sant Pere que em doni les forces que em falten per poder celebrar com toca la seva festivitat.
Stress de Festa Major…
esperant alguna cosa que no arriba… no arriba per enlloc… m’agrada la manera, clara i compartida, d’expressar aquesta ansietat
res, passava per aquí…
Sota el meu
monitor el reflex de l’emboltori d’una peça de xocolata en fa recordar que en
un altre moment vam compartir una mirada sostinguda, crec que els dos sabíem
per que ho vam fer, i crec que els dos sabem per que no ho em de tornar a fer.
La seguretat i
aquest suposats valors fan que potser no puguem mantenir mai més les nostres
ninetes unides expressant tot el que mai ens podrem dir.
Deixa’m dir que per a mi allà es va aturar el temps i l’espai, i mentre
em funcioni el cor i el record amb forma de màquina del temps, tornaré cada dia
a viatjar a aquell moment.
Podria ser-ho.
D’aquesta en tinc una de molt gran.
Tant, que em portaria fàcilment a creure que, si un correu em possés el cor a 200; una carta a 500; una telefonada a 10.000; una carícia em mataria.
Però no m’ho crec; i seguiré ansiant.
Què és aquest ninotet, i que aparegui del tot vermell???
Potser….Potser…..i tu desesperant…Escoltar la cançó et donarà conhort. L’instància amorosa, l’ànsia… a un joc de daus vos compararé…Està tot escrit i tot per decidir