Els dies i les dones

Perquè a veure, servidora no en té d’estudis, però tothom ho sap perquè el van fer president de l’escala al Sr. Sabater. Perquè allò de l’ascensor, va ser molt gros, però molt; però més gros va ser que el Sr. Rossinyol, l’anterior president, digués que la culpa que l’ascensor caigués de dalt a baix, fos dels de l’Àtic. Pel Sr. Rossinyol tot era culpa dels del Àtic. Les goteres, les rascades a les parets, els regalims de les bosses de brossa… I és clar, amb mentides no es va a enlloc.  Qui ens ho havia de dir que aquella gent del locutori, tan bona gent que semblaven…

Ara, el Sr. Sabater, tanta cosa, tanta cosa i al final, no res. A veure, que està molt bé això que la senyora Paquita pugui tenir algú que la vingui a treure i pugui passejar amb la cadira de rodes, que es tingui un detall amb els veïns que tinguin un crio o que el Rafa i el Pepe, del tercer, no s’hagin d’amagar de res, ara bé, això no ho són grans transformacions. És un anar tirant. Que l’escala encara està per pintar i les bombetes es fonen! i primer molts cafès amb els de l’àtic per atendre les seves reinvindicacions i de cop i volta, res, a obrir-los les cartes de la bústia, quedar-se’ls les revistes i diaris a què estan subscrits i a fer-los pagar les derrames més altes només perquè tenen més metres quadrats.

Jo a qui votaré? Ai no ho sé. El Sr. Sabater em fa gràcia perquè té aquells ulls com de tita i sempre hem diu que si guanya ell em pujarà el sou 400 euros. El Sr. Rossinyol és més campetxano i diu que farà aprendre català als paquistanesos del cinquè i que si els torna a veure trepitjant el terra que tot just he fregat, els farà fora i no tindré feina extra.

Què volen que els digui, ni un ni l’altre em diuen res de res. I a més, molt dir-se el nom del porc pel celobert, però encabat, al bar del Paco, si hi ha alguna cosa grossa a l’escala, entre tots dos s’ho fan i s’ho desfan davant un carajillo. Jo, em sembla que faré cas a la meva amiga Reme i em deixaré d’aleccions i mandangues i me n’aniré a Castelldefels amb la seva neboda a fer el primer banyet de la temporada i un geladet. Ja s’ho faran. Al cap i a la fi, guanyi qui guanyi, una sempre es queda de portera.