CARNET PER PUNTS

Ho sé que la llei està feta per a tothom i que he d’acceptar el càstig: en el moment de cometre la infracció era perfectament conscient que aquesta acció temerària, comportaria una penalització. Ara bé, abans de procedir a retirar-me el carnet, vull deixar ben clar que trobo exagerada aquesta acció. Si tenen accés al meu historial, efectivament podran comprovar que no és la primera relliscada que tinc. Però també s’adonaran, que aquestes faltes, no constitueixen més que casos aïllats. Em sembla que si repartim aquestes amonestacions entre els anys que fa que tinc carnet, s’adonaran que la puntuació que en resulta és irrisòria i en cap cas constitueix un pauta de comportament delictiu.

Què volen? En els temps que corren, un ha d’agafar-se a aquells plaers que li proporcionen el gaudi més pur i extrem. I vostès són plenament conscients que en els nostres dies, això no és tan senzill com sembla. Una ha de fer-se el seu racó, proporcionar-se una cuirassa que el permeti aïllar-se de tanta banalitat i permeti fruir amb allò que veritablement el fa sentir viu, arrelat amb l’univers. Què els he d’explicar? Acaronar amb totes dues mans el tacte de la pell o del material que sigui, controlar la velocitat accelerant i frenant segons convingui, deixar-se portar per tots els paisatges que pots arribar a coneìxer… Cal que continuïi?

Si vostè sabés quantes coses he après! Quantes coses he sentit! Quantes vegades m’he emocionat, m’he esborronat, m’he fet petit i gegant, llegint, senyora bibliotecària, ara no em retiraria el carnet de préstec per haver-me passat un miserable mes en tornar aquest llibre!

(Actualització del meu bloc Contabilitat bàsica. Darrer conte publicat: Alteritats Construïdes)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *