REIXES ENTRE FLORS

Girona aquest maig són les flors. Cara racó, cada trosset de ciutat, és guarnida amb pètals i aromes d’un jardí. L’esclat de la primavera.  Per tot arreu s’hi veu. Ahir, en el dia rarot, vençut a un desmenjament del cel, el contrast era més sincer. Una lluita de les corol·les, dels pistils, per donar una delicada pàtina de color a la tela embrutada, com si s’hagués aliat amb la verdositat de l’Onyar, lliscant indolent pont rere pont.

 

 

 

Fou també Girona, ahir, al Centre Cultural La Mercè, una nova oportunitat per recordar, per no oblidar. Escrits des de la presó. Escrits des de la supervivència. Acompanyàrem, com ja hem fet a Barcelona i a Torroella de Montgrí, la presentació del llibre homònim. A Girona, obriren l’acte l’escriptora Assumpció Cantalozella, que donà una pinzellada de què és el PEN Català i què representa avui en dia, i del filòsof Josep Maria Terricabras.

En Terricabras, probablement un dels pensadors més potents del país, no va defraudar. Parlà d’Adorno i la seva qüestió de si es pot fer Art després d’Auschwitz. Parlà de la presó com a element reductor de la llibertat, no pas com quelcom pensat per a la reinserció. Parlà de la seva experiència a Can Brians, els dimarts a la tarda, quan visitava els companys presos per la Garzonada del 1992. Parlà de la veu quotidiana, sense grandiloqüències patètiques, que gasten els escriptors empresonats recollits al llibre. Parlà de la tendresa pel sofriment humà que va commoure Primo Levi.

Les flors de l’esperança floriren. Sempre que es planta en una torreta una paraula que en faci recordar una altra i una altra i una altra…, la llibertat sempre s’hi escola, sempre hi troba un recer per tanta persecució, per tant de cansament d’haver d’anar sempre amb la maleta amb el més imprescindible, amunt i avall, sense temps per descansar, per poder tenir consciència del què representa per a ella mateixa, sense temps d’asseure’s un moment en un parc, en un jardí, i deixar-se embriagar pel perfum dolç de les liles, de les roses, de les margarides o dels nards.

Notícia al PUNT 14/5/08 / Notícia al PUNT 15/5/08

(Els amics del PUNT van tenir la gentilesa de fer fotos de l’acte. Sortim al diari d’avui. En primer pla, Eva Roig. Allà al fons, davant el micro, servidor de vostès aquest que els escriu)

Un pensament a “REIXES ENTRE FLORS

  1. I enveja
    ……..d’asseure’s un moment en un parc, en un jardí, i deixar-se
    embriagar pel perfum dolç de les liles, de les roses, de les
    margarides o dels nards.

    Bona nit, i endavant amb la bona feina contra l’alimentació d’enreixats.
    Hem d’aconseguir engegar a fer punyetes també la confusió entre respecte i reixa preventiva, em sembla que en diem a la moda.
    Bona nit, de nou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *