QUI T’HA VIST TAN RICA I PLENA

La veu és d’un noi jove. Diu si el poden atendre en anglès. El teleoperador l’hi diu que no, que si truca més tard,  a la tarda, podrà parlar amb algú en la seva mateixa llengua. Amb un rudimentari castellà explica que mi no poder esperar, problemo a lot of grande. Se li demana el deneí per tal d’obrir la corresponent incidència.

El noi, després de no entendre què és això del deneí, es desespera una mica. I-d-e-n-t-i-f-i-c-a-t-i-o-n, lletreja el teleoperador. El noi dóna un número. Al teleoperador no li surt cap nom amb aquelles xifres. Com que ja s’hi ha trobat altres vegades, sap que, tractant-se d’una persona estrangera, cal afegir a aquell número, el nie en diuen, dues lletres: una al davant i una al darrera. Li ho diu: letters, principio, fainal, iunderstant?

El noi fa que sí, que falten les lletres –sorry, perdono– i per donar la primera, la que va al davant, emet un so gutural que el teleoperador no associa amb cap lletra. El so va patint variacions de to i de modul·lació però allunyant-se de tenir una representació alfabètica clara.  

A punt de tirar la tovallola, el teleoperador, intenta fer servir el codi internacional per identificar lletres  (Alfa, Bravo, Charlie, Delta, etc.), encara que sigui canviant aquests apel·latius amb el nom d’una ciutat que comenci per la mateixa lletra que miren d’esbrinar. Llavors el noi  tornant a emetre el so d’abans, afegeix: “…iquis cómo Xibeca“.

I tot queda entès i resolt.

2 pensaments a “QUI T’HA VIST TAN RICA I PLENA

  1. a mi em passa cada dia el mateix, però sense que el meu interlocutor tingui gaires nocions de llengües indoeuropees ni referents comuns com al Xibeca. Multiculturalitat en diuen des de despatxos amb aire condicionat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *