EDATS

Sorgim d’un temps arrasat. Als pares, els avis els van dir que no tenien dret a gaire cosa perquè no havien patit la guerra. A nosaltres ara ens diuen que no tenim dret a gaire cosa perqùe no ens hem atrevit a revoltar-nos contra tot.

"Els primes canutets d’amagat sota l’atenta mirada d’un tal Che Guevara", la lletra dels Pets, il·lustra el què som. Captaires enmig en un abocador d’idees i de projectes culturals per alguns exhaurits. Remenem en el que queda amb la por que algú ens digui que això ja ho va fer o dir algú, abans.

Molts, vam poder fer el gandul quan teníem vint anys. Repetíem cursos anant a l’institut només per riure amb els amics. A casa s’ho podien permetre. No sabíem què volíem ser. Ningú no ens ho exigia tampoc.

Ara, som aprenents de Rick Blane sense permetre que ningú ens abandoni en una estació. Figurants de Corto Maltés a través d’ETT que no ens atrevim a no tenir propi cap port. Batmans esguardant de nit la ciutat des del terrat d’un pis que mai no podrem pagar.

Avui he sabut les notes de les proves d’accès a la Universitat per a majors de vint-i-cinc anys. El 8,02 que he tret -disculpeu-me, disculpeu-me  la vanitat- em permetrà entrar a Humanitats l’any que ve.

Som els que tot i no resistir-nos a agafar el metro, deixem les escales mecàniques i pugem a poc a poc, esglaó a esglaó, fins a la superfície.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *