El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
El sol calafata d’argent la pell de la mar, talment escates. Quina bonança de novembre més agradosa, és l’estiuet de sant Martí. El rellotge de sol d’en Rafel Soler al Passeig de l’Escullera marca el temps vertader a un semicercle de pedra traspassat per un dard d’acer que fa una ombra precisa just al lloc oportú i no a un altre. El cobricel de l’atmosfera és molt blau. El sol escalfa omnipotent com si avui res el pogués destorbar.
De bon matí hi havia aquells núvols grisos i baixos que amaguen la fesomia de la rada, com si Mallorca en lloc de ser una illa habitada surés a la mar fora límits definits , fora cases, irreal.
He anat al metge, 13/8 . El MAPA està normalitzat i les tensions internes són suportables, el cor me marca un ritme de temps vertader també. Això pareix. He sortida contenta i els ulls oberts a les coses de la vida.
Me n’he tornada a peu. He passat l’assecador de les xarxes i el petit port del Jonquet, he vist la garsa reflectida a la mar argentada com un miratge, per ventura entabanada amb la bonança. Ens hem mirat llargament com solem fer.
Més enllà he topat amb la mirada dels oms. M’ha dut a una reflexió del què vol dir ésser humana, ésser persona, la mirada que espera un món millor. Ara que celebrem l’any Darwin ell ens recorda el miracle de la vida . Pel que fa a l’adaptació social posa l’accent en el fet que podem construir una societat millor per a que les persones que hi visquin, en el joc de l’adaptació, siguin de cada pic més humanes, millors també, per a que no guanyin els pitjors, més agressius i més corruptes, una forma d’adaptar-se. Fer una societat millor és una tasca meva, nostra.
La mirada dels oms, la garsa, el miracle de la vida i jo ho esperem.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Victòria,
La vida física et pot anar -ens pot anar- mé bé o més malament. Veig, feliçment, que te’n vas sortint.
I hi poses a més -només cal llegir-te el bloc o conéixer-te en persona- molta més vida de l’altra…
Felicitats. Tu hi guanyes molt, nosaltres també una mica.
Poc puc fer per tu. Si mai necessites res, allà hi seré.
Una besadeta.
Victòria,
com estàs? Espere que les molèsties siguen només transitòries i et trobes millor ben aviat.
Ja saps que si necessites alguna cosa ací estic.
I com recorde el passeig a la vora del port veient amb vosaltres els rellotges d’en Rafel Soler.
Enric
… un poc d’ajuda per a senti-nos bé (‘Siempre la claridad viene del cielo, es un don…’-Claudio Rodríguez) i després hi posam la resta nosaltres mateixos com has fet tu…Salutacions cordials
Fins i tot “patxutxeta” la teva mirada és per donar llum als altres.
Ets la hòstia Maria Victòria!!
Un jaç de petons i molsa per quan vagis a dormir.
M+D
Fer una societat millor sense perdre mai l´esperança que el canvi és possible malgrat que de tant en tant o sovint des del nostre lloc i moment ho veiem molt negre. Visca la llum!
Per aquí dalt cada dia veig la garsa; d´arbres en tenim pocs.
Una abraçada, Victòria.
… “He sortida contenta i els ulls oberts a les coses de la vida.” T’he entès tant, Victòria! que quan ho he llegit, fins i tot he somrigut! Fins i tot jo me sentit alleugerida. Quin descans, nena. Perdona però és que això m’ha distret de tota la resta del text! De contenta!
:-))
que espera un món millor, dia rere dia, amb confiança. Una abraçada!