QUAN S’OBLIDA L’AMOR

Amor

La lluna s’ha esmunyit
darrere les muntanyes;
ja comença l’exili.

La mesquita és ben plena,
fins al pas del llindar.
Millor que avui, ahir.

D’esquenes a la vida,
tot sovint discutim
de coses impossibles.

Cercant una llumeta enmmig de la tenebra
som cecs a la claror
de la lluna del cel.

El seny ja s’ha assecat.
Han cavat en el cor
per a fer-hi un refugi.

Escupen a la vida.
L’horitzó està barrat
quan s’oblida l’amor.

        Salem Zenia, Foc cec
(Traducció de Carles Castellanos de l’amazigh al català)

3 pensaments a “QUAN S’OBLIDA L’AMOR

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *